Somnis danesos II

Passejar pels carrers i carrerons de Cophenaguen i voltants és topar sense parar amb aparadors i botigues on enamorar-se. Mobles, decoració, contes, roba, joguines… aquesta selecció és només un tast del que vam poder veure, descartant les cadenes més grans, que no són al nostre país i també encandilen, com Bolia o Illums Bolighus. Els preus, això sí, prohibitius pels mortals turistes com nosaltres. Però, com li deia al Rubèn cada cop que el feia entrar a algun lloc i posava els ulls en blanc, mirar és gratis!

Atravessant Stege, vam haver de parar el cotxe davant Rum9. Una col·lecció inacabable d’articles de la llar i de decoració, de marques com Nyheder, Rice, Greengrate o Bloomingville. Un regal pels ulls.

Stilleben és una altra cosa, una mena de tòtem del disseny nòrdic danès, sobri i alhora màgic, minimalista però amb imaginació desbordant.

L’Eli va descobrir primer aquesta botiga, a Nikolaj Plads, davant un parc infantil. Hi vam anar i ens hi vam estar – jo crec que – una hora. La Christina ens va ensenyar la roba que ella mateixa fa a mà, jerseis i jaquetes de llana ecològica per nens. Eren preciosos (no els té a la web) però cada un valia unes 600kr, que vénen a ser uns 80€. En fi. La botiga tenia les Sun-San Sandals per mama, així que ja la vam liar.

Un altre tòtem del disseny nòrdic: mobles, sobretot cadires, tèxtil i ceràmica. Entrar per mirar i prou.

Grønlykke és una perdició pels amants de la costura, un món infinit de teles, hules, retalls, capses i coixins on tot és bonic. Això sí, 24€ el metre de tela. El que us deia.

El carrer Kompagnistræde i voltants, són un no parar d’aturar-se als aparadors. Tot són botigues d’interiorisme i decoració. És cert que a la majoria de llocs tenen el mateix assortit de marques: Ferm living, Liebe, By Nord, LuckyBoySunday, etc. però són un goig de veure.

Una botiga per somniar. Joguines de fusta, instruments, cuinetes, Brio, Djeco, contes, Soft Gallery, botes, Collegien, Fjällräven, Le Toy Van, les cadires de Les Gambettes, Maileg… en fi, dues hores de remenar.

A Hellerup, el barri on ens allotjàvem, no hi havia massa botigues amb encant, però l’excepeció era aquesta. Un altra bogeria. Una sala interior amagava disfresses, motxil·les i una muntanya de cobrellits i coixins de pachwork de marca pròpia.

I aquests són els tresors que l’Emma es va endur de tots aquests llocs, trossets de Dinamarca per quan el record s’esborri.